El que ara en disposem a muntar és en si l’espectacle. I aquest podem dir que es troba en una segona etapa. La primera va ser els darrers mesos de juliol i agost, quan les temperatures eren altres ben diferents a les d’ara, i al buc d’assaig l’esforç per resistir la suor regallant i el calor asfixiant, es combinava amb sortides de l’habitacle (d’aquelles parades que em diem “sindicals”, les estipulades per norma en el funcionament d’un matí/tarda d’assaig de VerdCel) i només alguns ratets d’aire condicionat (vetllant “pel planeta” i per la veu de qui canta i ara us escriu). (per seguir llegint el post cliqueu al títol del mateix)