«Un nou alè per a unes cançons estimades». Raimon

PetjAdeS, el nostre nou espectacle i Còmic-CD-DVD

Fa uns dies, acabant els crèdits del treball PetjAdeS, com si fos una signatura al peu del text, posàvem la data de publicació:  febrer de 2010.  Havíem de localitzar on s’ha gestat aquest nou treball… i el cas és que no sabíem què respondre. A la xarxa? per telèfon? a l’Skype? Tots els membres de l’equip que hem fet realitat aquest projecte ens hem reunit sovint durant l’any i els mesos de creació, i alhora cadascú des del seu lloc ha anat treballant i ha estat en comunicació constant amb la resta de companys.  Hem anat teixint poquet a poquet una xarxa que és la mateixa on s’ha ubicat el nostre treball.

I per fi ho presentem.  I a un espai físic, el dissabte 6 de març a la Sala Luz de Gas de Barcelona dins el Festival BarnaSants.

Ens agradarà molt que vingau o que ens feu costat des d’on sigau. La Gira comença!*

Més informació: (cliqueu avall o al títol del post)

Dia: Dissabte, 6 de març de 2010 a les 21.30h

Preu: Entrada normal a 18 €

Anticipades a 15 € amb Telentrada: http://www.telentrada.com
Promoció 2×1 fins a exhaurir localitats. Escriviu a verdcel@gmail.com amb el vostre nom i cognoms i el nombre d’entrades desitjat.

Lloc: Sala Luz de Gas; Muntaner, 264 Barcelona.

Festival BarnaSants http://www.barnasants.com/

Participa al concurs de Facebook i guanya un Pack VerdCel (samarreta i llibre-disc):

http://www.facebook.com/group.php?gid=54472084152

L’equip de VerdCel en molts moments treballa des del mateix indret, però també en altres períodes les persones que l’integren es troben distanciades. Tot i això sempre hi ha un contacte constant. Els diferents processos creatius d’aquest nou treball – PetjAdeS – que conté un còmic, dos documentals inèdits de Raimon, un curtmetratge i tot un cd amb 15 noves verdSions, han estat també elaborats a través de l’ús de diferents sistemes de comunicació: vídeo-converses a dues, tres i quatre bandes per l’skype, xats, correus electrònics, enviaments amb arxius de pes (vídeos, mp3, imatges, etc), telefonades i altres, sense els quals hagués estat gairebé impossible coordinar-se i treballar de forma acurada, directa, ràpida i conjunta en àmbits i tasques tan variades i extenses.

Alfons, Daniel, Pau i Octavi n’han estat el cos vertebral que ha centrat bona part d’aquest projecte, entre Barcelona, Marines i Alcoi. Les col·laboracions del disc (realitzades a València, Alcoi, Benaguasil i Barcelona), les mescles realitzades a l’estudi de Pep Roig a Terrassa, l’estudi on es van gravar bateries (Taifa48 també a Terrassa), o les sessions de rodatge del propi curtmetratge (la Valldigna, El Comtat, L’Alcoià), han precisat altres emplaçaments; cosa que ha creat la necessitat al projecte i als seus creadors, de desplaçar-se amunt i avall – en un o altre moment, en un o altre procés del mateix; sempre com diem possibilitant l’entesa de tothom a partir d’aquestes noves tecnologies i xarxes d’interacció. Distàncies salvades, puestos comunicats amb la resta a través d’internet, llocs i paisatges diferents units mitjançant aquestes eines; tot sota un mateix comès, fer possible el nou treball de VerdCel, PetjAdeS (VerdCel canta Raimon).

Una d’elles és el propi còmic, del que us posem unes poques imatges perquè conegueu un poc per dins el que serà aquest nou treball. Com sabeu el concepte, el relat, pren forma d’il·lustracions que es coordinen entre elles, traspuant moviment i que serveixen per contar en si una història. L’adaptació de la música, la poesia, les melodies de les cançons i les seues lletres al còmic, o és a l’inrevés?

Per una banda s’explica com, de forma simbòlica, la gent de diferents generacions vam conèixer i compartir Raimon. I amb aquest fil conductor, amb l’argument, es tracten deu punts essencials de la seua carrera. Un ofici que ha portat la vida del propi artista a transitar per diferents estadis de l’ànima (el pas del temps, l’amor, la mort, l’existencialisme, la rebel·lia… denou l’amor)  i alhora a protagonitzar i presenciar un bon grapat de fets històrics del darrer segle passat (la fam, la por, la sang, la presó).

I aquest, el còmic, n’és el cos vertebral i físic del treball, és l’element clau que agombolarà i articularà totes les altres peces: el curtmetratge, els dos documentals (inèdits fins a dia d’avui i fets a l’època sobre l’artista, quan encara no estava asfaltat el carrer blanc de Xàtiva), i en si el cd de les canÇons completament revisitades i actualitzades de Raimon per VerdCel.

A més a més, un cop acabat el propi còmic, la difusió d’aquest treball n’és una part importantíssima. Com una nau que, una volta construïda, ha de prendre el vol. I li cal el combustible. També la seguretat de què seran desplegades les ales amb convicció i que finalment planejarà al llarg i ample del territori sense problemes i amb la mirada el més ampla possible. És el cas dels acords que segurament acabaran tancant l’edició d’aquesta obra, d’una qualitat exquisida i gran profunditat (com ens té acostumatS Daniel Olmo amb els seus treballs), amb una editorial valenciana de prestigi i renom dins del món del còmic.

Eixint de casa veig que finalment han canviat el portal de la finca, i recorde que vaig posar la setmana passada al clauer la nova clau; encete doncs el camí cap al carrer mascaró des de la tardorenca plaça catalana.

Una dona gran porta als nets al carro, un assegut, l’altre dempeus sobre el mateix, divisant des d’allà dalt com un mariner, andana avall, el sol que cau al darrere, i el gos obrint camí, sembla un d’aquells pastors. L’aroma de cafè en l’hora justa surt com cada dia per una balconada d’un primer pis, ja me l’he fet a casa. Travesse l’avinguda maragall, de cotxes que es salten semàfors, que m’obliguen a salvar el riu de trànsit precipitadament. Enfile la boca de metro, ací el xiulit o el cant que vinc fent sona més fort, alguns curiosos somriuen sense més, altres miren despectivament per corregir-me, com si alguna cosa no estigués fent bé. Pose a la clivella la T10, algú que esperava per darrere aprofita per també entrar seguint-me el pas. Transbordament a Sagrera de la blava a la vermella, després a l’inrevés per tornar a pujar.

Darrere de cadascú, asseguts al metro, dempeus, eixint o entrant, a cada vagó, a cada tren, a cada línia, en cada sentit, en cada direcció, a tota la xarxa de colors del metropolità, cada dos minuts, en hora punta o en franja normal, en festiu o en dia laboral, de 6 a 00h, fins les 2am o durant tota la nit, cada jorn dels 365, darrere de tots aquests passatgers entre rails que passen per ells quotidianament, tripulants en moviment constant, darrere de totes aquestes persones, s’amaga una gran història, un verdader bagatge, un enorme munt de relats, d’experiències, de visions diverses, de coneixença, de matisos i detalls.

Arribe a destinació, lloc de confluència, “enllaç amb l’estació de tren, d’autobusos i altres línies de…” sona per megafonia. Escales de tracció humana, altres mecàniques fins a dalt de la boca d’aquest món suburbà, prop de l’Arc de triomf tornem a la superfície. Un guàrdia de seguretat deixa passar de franc algun conegut, gent a fora asseguda al petit parc, un dia clar hivernal, ras i blau, però sense el fred que li és normal, un pilot de llaunes d’estrella a vora i sobre un banc. El resol del capvespre es recolza sobre les façanes de l’antic edifici dels jutjats i el primer edifici del barri industrial; recorde la cançó tradicional “Quan el moreno”, allò que deia de “la Força” – l’electricitat; em trobe agust, com a casa, a acaballes entre el món rural i els primers tints d’urbans; d’allà on vinc, dels rius plens arqueologia industrial decadent, rius decolorats per fàbriques tèxtils, i on hi conviu la natura penetrant de la Mariola i els boscos del Carrascar; o ací on ara residisc, entre les sendes del parc dels tres turons del Guinardó i el continu urbà d’una gran ciutat, les runes i els edificis reconvertits, restaurats, reutilitzats i totalment transformats del Poblenou.

Continue caminant, ara les meues passes segueixen el ritme d’una cançó pop, senzillament d’ara, de llengua estrangera, i que m’emociona totalment, veig el parc de la ciutadella al fons sota un “cel rosa i els núvols rosa” (que no preparaven cap accident, com augurava Corcobado). Arribe a port, toque al timbre, m’obri Pau. Puge unes escales i entre a casa seua, Aixopluc Estudis; tants dies enrere treballant – des del juliol – en aquest projecte que ja és una realitat; avui estem al tercer dia de guitarres i cants. Pau als comandaments i amb un instrument als genolls que subjecta amb una mà, mentre amb l’altra atura i engega el programa de gravació; estem fent aquests dies els enregistraments de les cordeS i de les veuS.

Eren les 20:30 en punt del passat divendres 20 de novembre, quan va començar l’espectacle de PetjAdeS. Eixia a l’escenari Daniel Olmo, a llençar les primeres videoprojeccions, i darrere d’ell Pau Romero a fer sonar una introducció atmosfèrica amb la seua guitarra… es donava pas als primers versos d’una cançó basada en el poema d’Ausiàs March, nomenada “Veles e Vents”, en la veu d’alfOnS Olmo; els acompanyaven Raül Lorenzo a les percussions i Climent Lanaspa amb el baix.

Aquest va ser el tret de sortida d’un espectacle potent, que es preveu amb molta força, amb unes verdSions d’algunes de les peces de Raimon que s’han redimensionat i a poc a poc han adquirit un nou format, començant així un nou periple, una nova etapa en la seua llarga i rica vida. Un espectacle enèrgic, dolç, contundent, bonic i ple de contingut i matisos.

Aquest nou treball en format còmic-cd-dvd estarà finalitzat cap al segon mes del nou any que entra, i de moment ja hi ha un parell de presentacions, d’estrena, fixades:

- Dijous 4 de febrer al Paranimf de la Universitat d’Alacant. 20h

- Dissabte 6 de març a Luz de Gas de Barcelona, dins el BarnaSants. 21:30h

(Fotos de Paco Vázquez)

El que ara en disposem a muntar és en si l’espectacle. I aquest podem dir que es troba en una segona etapa. La primera va ser els darrers mesos de juliol i agost, quan les temperatures eren altres ben diferents a les d’ara, i al buc d’assaig l’esforç per resistir la suor regallant i el calor asfixiant, es combinava amb sortides de l’habitacle (d’aquelles parades que em diem “sindicals”, les estipulades per norma en el funcionament d’un matí/tarda d’assaig de VerdCel) i només alguns ratets d’aire condicionat (vetllant “pel planeta” i per la veu de qui canta i ara us escriu).

Aleshores vam muntar cinc dels temes que ja enllestíem en maquetes de les verdSions de Raimon, les que formarien part del nou treball i l’espectacle. I les vam presentar a les festes majors de la vila de Gràcia, en un marc incomparable, un dia esplèdid a la plaça de Rovira i Trias. I aquesta era l’alineació Pau Romero (producció, guitarres i altres cordes), Raül Lorenzo (bateria i percussions), Climent Lanaspa (baix trastes i fretless) i alfOnS Olmo (veu, guitarra i interpretació); i com no, l’ajut i bona feina del company Oriol Rafi (als comandaments tècnics).
Des de llavors, com sabeu, hem estat preparant la resta de maquetes dels temes i tot el treball que acompanyarà aquest nou disc i directe. A més a més una altra feina a fer pels nostres espectacles és la creació i producció de les videoprojeccions, tasca de la que s’està encarregant a hores d’ara  Daniel Olmo, qui entrellaça a nivell de contingut i estèticament aquestes amb el propi curt i evidentment el còmic.

La preparació de tot l’espectacle es realitza en paral·lel a altres feines, com la de creació del còmic, enregistraments de baixos i percussions, primeres guitarres, així com el primer muntatge de les imatges del curt. I que dir de les altres feines, les que possibiliten tot aquest entramat creatiu per a que siga una realitat; tot allò vinculat a la producció executiva del disc, management, promoció, la producció musical, disseny de materials de promo, etc.

Són moltes les coses que cal portar endavant, i això no impedeix preparar a consciència i amb tota la il·lusió una de les coses més rellevants de cara al nostre públic, i potser amb més raó; el directe. El dia 20 de novembre, divendres a les 20:30h a la Casa Elizalde de Barcelona (http://www.casaelizalde.com) , farem la pre-eStrena d’aquest nou treball. Quan tingam el disc serà més endavant (amb una Estrena que farem per presentar-lo i l’espectacle complert), però ara hi haurà la possibilitat d’escoltar per primera vegada aquestes cançons que em verdSionat; això significa que dels temes originals de Raimon, VerdCel li ha posat l’esperit d’actualitzar algunes de les seues b/velles cançons, fer-les des d’ací i ara, amb una manera pròpia d’entendre la música i d’interpretar les peces; amb tots els canvis en les dimensions musicals i de producció (arranjaments, estructures, harmonies, etc. ). Han estat portades a un altre terreny, en unes coordenades més actuals, i amb una empremta i aroma pròpies de VerdCel. Us espera doncs una posada en escena acurada, com sabeu acompanyada de videoprojeccions (en directe) on es llença aquest espectacle més enllà de la pròpia interpretació musical, on els verdaders protagonistes són la

comunicació i la interacció amb vosaltres.

Ja sabeu, un primer tast el divendres 20.

Us hi esperem!

Quan estiga tot el disc a punt i comencem a rodar aquest nou projecte, tindrà un nou sentit en els directes, on totes les peces tornen a encaixar de forma renovada i entenedora.

Tota aquesta història va començar en una selecció de cançons de la basta i rica obra de Raimon; cançons que alhora casaren en la història que es volia contar i a l’inrevés (la història adaptada a la tria feta). En aquest estira i arronsa és que va néixer la creació del guió que articula el propi cd i el curtmetratge.

Ací teniu un exemple, un full d’anotacions per realitzar aquesta interrelació de contingut, història i cançons:

Un cop s’arriba a una maduresa suficient en aquests aspectes i es té un sentit unitari a un nivell esquemàtic, es passa a desenvolupar aquest en una memòria de guió, que ens serveix pel propi ordre de temes i interludis del cd (el fil d’unió que el fa un disc i no una acumulació de cançons sense més), per desentranyar les seqüències del curt, i a més a més per trobar punts d’unió amb el còmic, que aquest cop esdevindrà un element més autònom per aprofundir en altres continguts, encara que mantenint una relació amb la resta d’elements i el cor d’aquest nou treball.

Doncs un cop vam tindre tota la memòria del Guió, el que calia era posar bases pragmàtiques a l’assumpte; perquè tot això sobre el full pot quedar molt bé, però és evident que s’ha de passar a l’acció, intentant amb tots els recursos i esforços possibles portar a terme el que s’ha estat creant, macerant i treballant a un nivell intel·lectual.

La concreció en seqüències, localitzacions viables, timing i rutes rodatge, intentar fer-ho amb els recursos que tenim (que són els que són), les possibles resolucions que es preveuen per postproducció, etc.  Així és que com en tot, es comença pel principi; vam fer una primera reunió per posar-nos mans a l’obra amb el curt. Octavi des d’Alcoi, Daniel des d’Olocau i alfOnS des de Barcelona. I la manera més factible que vam trobar per fer aquestes trobades virtuals ha estat l’skype (prova d’aquest modus operandi la captura d’una d’aquestes converses a tres bandes).

A hores d’ara ja hem realitzat dues sessions de rodatge en els passats caps de setmana. Una primera més localitzada a àrees de costa, per la zona de la Valldigna i la Ribera Baixa. I una segona més enclavada al Comtat i diverses zones de muntanya de la Mariola. L’equip de rodatge es conforma per Octavi, Daniel i alfOnS, i en el primer cap de setmana va intervindre a més a més un xiquet (Dídac) i aquesta segona setmana l’actriu Maddalena Fedele. Ací teniu imatges:

Tot plegat està sent un treball molt enriquidor. Un cop acabada la segona sessió de rodatge i amb el cos fatigat amb tanta excursió, pujada i baixada, i sent conscients de què la gran majoria de material rodat es pot començar a muntar, es concretava una mica més envers a  ampliacions i modificacions pel acabat final del guió, recursos estètics i de postproducció, així com envers a l’afer audiovisual i la banda sonora d’aquest curtmetratge (d’això en parlàrem amb en Pau)

Pd: Aguanta el plano!! (ha estat la frase més dita i pensada en aquests dies d’inclemències diverses; tot i així hem recollit imatges precioses de petits paradisos on transcorre aquesta història, i a més han estat dies d’una llum natural molt bonica; hem tingut molta sort – perquè això és una loteria – i han eixit uns dies excepcionals pel rodatge!)

Fetes les maquetes de tots i cadascun dels temes triats, amb aquest esperit d’actualitzar b/velles cançons, fer-les des d’ací i ara, amb la nostra manera d’entendre la música i d’interpretar les peces originals de Raimon, quedaven anotats tots els canvis en les dimensions musicals i de producció (arranjaments, estructures, harmonies, etc. ); les havíem portat als nostres terrenys, en unes coordenades més actuals, i amb una empremta i aroma pròpies de VerdCel.

Així és que, com dèiem, vam continuar la travessia en si que és fer un disc. Vam passar a l’enregistrament en una primera fase –l’aspecte que us comentàvem anteriorment – de les bateries de les cançons.

I és que en tot aquest temps de l’estiu passat i començaments de tardor, el treballs en paral·lel han estat una constant; l’escriptura de l’esbós de la memòria del guió del curtmetratge i del cd, que és en si l’ànima de tot aquest treball, on es relaciona la llista de cançons del cd i el seu ordre, amb el propi curt i els estadis del mateix (apuntar-ne i extreure’n lligams i sincronitzacions d´una i altra banda); el desenvolupament del contingut del treball en relació directa amb la tria del títol de mateix, etc.

A tot açò, són coses que ens han suposat un treball de cerca, a través de la indagació en general en l’obra de Raimon, i en concret en la que hem triat per tal comès; també bibliografia diversa consultada, documentació audiovisual d’entrevistes realitzades al propi Raimon. Alhora que hem contrastat aquesta informació amb experts dels pioners de la canÇó (com ara són Xevi Planas i Juan Miguel Morales), i sobretot ha estat un plaer i un privilegi, poder comptar amb el seguiment que n´ha fet el propi Raimon en l´evolució de tot el treball creatiu, en la confecció del disc i la recreació que mostra una possible aproximació, una mirada, de l´univers Raimon.

Altres feines que s’han anat fent, han estat la configuració i composició dels instruments fixes de la nostra formació, amb les persones implicades; com ara amb les bateries, Raül Lorenzo i el propi Pau han delimitat aquests aspectes; i també les sessions de treball de Pau amb el músic Climent Lanaspa (qui enregistrarà bona part dels baixos – fretles i trastes – de les cançons).

I bo, la creació i millora de l’espai on s’enregistraran tota la resta d´instruments i veus del disc. La sala de màquines de les darreres produccions de VerdCel, de les presents i les futures. Aixopluc Estudis; l´espai on Pau Romero té el seu estudi de creació i gravació. S´han fet feines de buidatge, neteja, sonorització, condicionament elèctric, etc, etc. I ja està més o menys a punt. De fet en Pau porta uns dies editant bateries i enregistrant les primeres guitarres.

També ha estat per nosaltres una vocació el fet de voler compartir aquest treball amb companys d’ofici i d’altres, com és el cas de Juli Cantó, actor habitual en les col·laboracions dels nostres treballs, amb les veus recitades (encara que en aquest hi haurà alguna sorpresa). Doncs això, vam procedir la setmana passada a recollir la rapsòdia d’ un mestre. L´estudi itinerant Aixopluc va anar fins Alcoi per fer una sessió de gravació de les veus de Juli en els textos recitats que apareixeran al llarg i ample del cd. Amb Juli el treball sempre és satisfactori, i sobretot hom n’apren sempre molt. És un plaer la seua disposició i generositat alhora d’abordar un text o un “paper”, i la riquesa que ens brinda, amb la textura de la seua veu, així com dels registres interpretatius que assoleix; pensem que és del milloret que tenim “a casa nostra i part de l’extranger”.

En paral·lel a l’aportació de Juli (com dèiem que forma part ja intrínseca dels nostres treballs),  la proposta de col·laboració s’extenia; en aquest cas, sent un disc tan especial com és el de verdSions de Raimon, volíem compartir-ho de forma deliberada i conscient amb un espectre de gent que – almenys subjectivament – simbolitza moltes altres persones, gent que li retreia un sentit tribut al pioner de la cançó, a l´home que va néixer a l´any quaranta a Xàtiva. Significativament valencians, però no sols valencians, que per la seua trajectòria, qualitat i ingeni aporten un timbre i accent musical diferent en aquest reconeixement a un dels mestres de la cançó d´autor.

I com anem fent, recollint les seues aportacions en forma de col·laboració en aquest treball, anirem contant-vos-les.

Ara per ara, Efrén López – el músic complet i geni de les cordes – ja ha incorporat la seua aportació en el disc. I l´experiència us podem dir que ha estat enCantadora. Sincerament ha estat una descoberta, perquè no el coneixíem personalment, però en tenim moltes ganes a nivell professional i humà; i és que és un gran músic i millor persona; ha sigut molt bonic en ambdós aspectes.

Un dia vam estar amb Juli, i l’altre amb Efrén, i mútuament ens vàren donar records, l’un per l’altre… I és que les coincidències no són casoalitats, o almenys això interpretem noSaltres. Havíen treballat junts tots dos, i ara compartiran aportacions en aquest disc de tribut a Raimon que fem els VerdCel.

Continuarem!

Com dèiem un disc de VerdCel és el tronc comú on es reuneixen les diferents branques de l’arbre comú, com ara la branca del còmic de què us parlàvem al “capítol” anterior, la branca mare amb el cd i les cançons pròpiament del disc, i la branca del curtmetratge que arrodonirà aquest treball polièdric i del qual més endavant us en comentarem cosetes durant la seua realització.

I és que fer un disc per nosaltres és com navegar a mar obert, portar el timó cap a noves terres, llunyanes, desconegudes, que ens donen major percepció de l’esfera en què som, anar descobrint cada racó, un nou capítol en la nostra història; portar eixe timó amb el convenciment intern que arribarem enllà, que malgrat tot el que intermèdia, arribarem a terra ferma. Aquesta gran il·lusió, la voluntat essencial i un afany aventurer insaciable és el que vertaderament cal per caminar equilibradament, passar drets entre les fosques a cada banda, a les palpentes trobar la llum orientativa i voler-la cercar/ saber-la trobar;  del no-res crear màgicament l’optimisme, reunint tot l’entusiasme i la il·lusió que tenim a dins, i penjar en ferm una lluna, un sol, una muntanya allà al davant, com horitzó cap al que adreçar-nos, com referència vital que ens empeny, que ens motiva i dona forces per continuar.

Els tripulants en som un equip de gent que treballem pel mateix comès, amb diferents aportacions; a eixes persones ve cops que ens toca fer de tot…  estar a la sala de màquines, divisar des dalt, reposar combustible, energia a la caldera, hi ha qui prepara els àpats, qui pesca, qui vigila amb el radar i l’astrolabi, qui dibuixa als mapes el trajecte, qui fa els càlculs amb precisió per no estavellar-nos; ho fem tot nosaltres plegats, i sempre hi ha el convenciment de què aquell timó ens portarà travessant mars i oceans a un món llunyà, al que – malgrat el pou infinit i la foscor penetrant – cada dia ens apropem una mica més; aquest convenciment, aquest immens entusiasme que no s’esgotarà del tot mai, és el que ens hi conduirà.

Ací teniu exemples, diferents etapes per la que ja em passat els darrers temps.

alfOnS feia gairebé un any o més treballava a poc a poc, com diuen “sense pressa, però sense descans”, amb el comés de triar-ne bona part de les cançons de l’obra dilatada de Raimon, alhora que encetava el que ha esdevingut el guió que enllaça el cd i el curtmetratge, així com té una relació acurada amb el còmic. Una mena de selecció i classificació subjectiva, segons els gustos i l’experiència personal amb l’obra extensa i rica de l’artista de Xàtiva (integrant aportacions del propi Daniel i Pau), intentant dibuixar unes possibles temàtiques comunes que lligaren amb els estadis i/o situacions del propi guió del curt. Tot passat evidentment per un treball de recerca en la diferent literatura escrita sobre ell i la seua obra, entrevistes realitzades amb ell, i l’ajuda i aportacions de la recerca que Daniel ha fet al respecte.

Un cop aquest itinerari projectat, Pau i alfOnS han estat treballant la maqueta de cadascuna de les cançons triades durant més de tres mesos, verdSionant les cançons. Redimensionant-les, fent-les seues, canviant/ampliant harmonies, estructures, rítmica i demés, amb l’intent de donar una visió pròpia i renovada de cadascun dels temes; un treball intens i llarg que ha donat els seus fruïts (i d’això ja en tindreu una opinió més endavant, quan pugueu escoltar-ho i vosaltres mateixos valorar-les al vostre criteri).

Un cop maquetat, començà el procés de gravació. Raül a la bateria va estar treballant cada aportació sota la batuta i el consell de Pau, prèviament en alguns casos, i altres ho va realitzar “in situ” – des del mateix estudi de gravació. Aquest instrument va estar enregistrat amb l’ajut del nostre tècnic, Oriol Rafi, precisament a l’estudi on treballa des de Terrassa (Taifa48). Posteriorment s’està realitzant per part de Pau tot el procés d’edició (que és una feinada considerable).

Així és que a l’horitzó: la paciència, la perseverança, i com no la il·lusió, que cal recordar i alimentar incessantment. Arribar a terra ferma, serà tindre el disc ja a les mans i donar-lo a conèixer.

Per això encara queden alguns capítols. El vaixell continua traient fum… txup, txup!

Fins aviat amb el proper capítol!