Descalços a la riba, Baquetes en mà

Com dèiem un disc de VerdCel és el tronc comú on es reuneixen les diferents branques de l’arbre comú, com ara la branca del còmic de què us parlàvem al “capítol” anterior, la branca mare amb el cd i les cançons pròpiament del disc, i la branca del curtmetratge que arrodonirà aquest treball polièdric i del qual més endavant us en comentarem cosetes durant la seua realització.

I és que fer un disc per nosaltres és com navegar a mar obert, portar el timó cap a noves terres, llunyanes, desconegudes, que ens donen major percepció de l’esfera en què som, anar descobrint cada racó, un nou capítol en la nostra història; portar eixe timó amb el convenciment intern que arribarem enllà, que malgrat tot el que intermèdia, arribarem a terra ferma. Aquesta gran il·lusió, la voluntat essencial i un afany aventurer insaciable és el que vertaderament cal per caminar equilibradament, passar drets entre les fosques a cada banda, a les palpentes trobar la llum orientativa i voler-la cercar/ saber-la trobar;  del no-res crear màgicament l’optimisme, reunint tot l’entusiasme i la il·lusió que tenim a dins, i penjar en ferm una lluna, un sol, una muntanya allà al davant, com horitzó cap al que adreçar-nos, com referència vital que ens empeny, que ens motiva i dona forces per continuar.

Els tripulants en som un equip de gent que treballem pel mateix comès, amb diferents aportacions; a eixes persones ve cops que ens toca fer de tot…  estar a la sala de màquines, divisar des dalt, reposar combustible, energia a la caldera, hi ha qui prepara els àpats, qui pesca, qui vigila amb el radar i l’astrolabi, qui dibuixa als mapes el trajecte, qui fa els càlculs amb precisió per no estavellar-nos; ho fem tot nosaltres plegats, i sempre hi ha el convenciment de què aquell timó ens portarà travessant mars i oceans a un món llunyà, al que – malgrat el pou infinit i la foscor penetrant – cada dia ens apropem una mica més; aquest convenciment, aquest immens entusiasme que no s’esgotarà del tot mai, és el que ens hi conduirà.

Ací teniu exemples, diferents etapes per la que ja em passat els darrers temps.

alfOnS feia gairebé un any o més treballava a poc a poc, com diuen “sense pressa, però sense descans”, amb el comés de triar-ne bona part de les cançons de l’obra dilatada de Raimon, alhora que encetava el que ha esdevingut el guió que enllaça el cd i el curtmetratge, així com té una relació acurada amb el còmic. Una mena de selecció i classificació subjectiva, segons els gustos i l’experiència personal amb l’obra extensa i rica de l’artista de Xàtiva (integrant aportacions del propi Daniel i Pau), intentant dibuixar unes possibles temàtiques comunes que lligaren amb els estadis i/o situacions del propi guió del curt. Tot passat evidentment per un treball de recerca en la diferent literatura escrita sobre ell i la seua obra, entrevistes realitzades amb ell, i l’ajuda i aportacions de la recerca que Daniel ha fet al respecte.

Un cop aquest itinerari projectat, Pau i alfOnS han estat treballant la maqueta de cadascuna de les cançons triades durant més de tres mesos, verdSionant les cançons. Redimensionant-les, fent-les seues, canviant/ampliant harmonies, estructures, rítmica i demés, amb l’intent de donar una visió pròpia i renovada de cadascun dels temes; un treball intens i llarg que ha donat els seus fruïts (i d’això ja en tindreu una opinió més endavant, quan pugueu escoltar-ho i vosaltres mateixos valorar-les al vostre criteri).

Un cop maquetat, començà el procés de gravació. Raül a la bateria va estar treballant cada aportació sota la batuta i el consell de Pau, prèviament en alguns casos, i altres ho va realitzar “in situ” – des del mateix estudi de gravació. Aquest instrument va estar enregistrat amb l’ajut del nostre tècnic, Oriol Rafi, precisament a l’estudi on treballa des de Terrassa (Taifa48). Posteriorment s’està realitzant per part de Pau tot el procés d’edició (que és una feinada considerable).

Així és que a l’horitzó: la paciència, la perseverança, i com no la il·lusió, que cal recordar i alimentar incessantment. Arribar a terra ferma, serà tindre el disc ja a les mans i donar-lo a conèixer.

Per això encara queden alguns capítols. El vaixell continua traient fum… txup, txup!

Fins aviat amb el proper capítol!

This entry was posted on Sunday, October 18th, 2009 at 5:19 pm and is filed under música, verdcel. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.